M’agrada sortir a caminar a la natura sola, en silenci i també m’agrada compartir aquests moments, moments que omplen de calma i esperança. Sóc amant del bosc. Em considero trementinaire. Gaudeixo amb la fotografia, un bon llibre, la música, la dança o una bona conversa.
Vaig estudiar enginyeria tècnica forestal a Lleida i acabant els estudis vaig col.laborar al Paratge Nacional d’Interès Natural de l’Albera fent diferents projectes i com a peó forestal. Vaig treballar fent plans de gestió forestal com a autònoma, actualment ho he reprès sota criteris de gestió propera a la natura. L’any 2000 sota el marc del postgrau de consultoria mediambiental de la UdG presentava l’ “estudi de viabilitat de reintroducció del linx a l’Albera”. M’apassiona el linx.
L’any 1997 vaig començar a treballar al Servei de Formació Agrària en diferents projectes, i des del 2000 estic a l’Escola Agrària Forestal de SCF on sóc directora i gerent des de 2016. Mentre vaig ser professora feia classes de botànica, gestió forestal i aprofitaments forestals també no fustaners com plantes aromàtiques medicinals, micologia, suro i apicultura.
Vaig reprendre els estudis amb Ciències ambientals i un màster de Fitoteràpia. M’he continuat formant en altres valors de la natura, consciència i espiritualitat.
Quan em pregunten dic que he estat formadora però que ara treballo més com a gestora, de persones i de l’entorn, també natural. Considero que he exercit un lideratge proper, humà, sensible i alhora molt compromès i eficient. He treballat per a fomentar la responsabilitat ambiental i social i l’esperit crític en un món canviant on les condicions de canvi són globals on fa que sigui imprescindible un replantejament dels models socials i econòmics i on l’alteració dels processos naturals fa que l’afectació a la biodiversitat requereixi especial atenció. Estic molt agraïda d’haver-ho pogut fer.
La formació és el motor que fa possible el canvi, la reflexió l’espurna que pot provocar un incendi i remodelar el paisatge. El canvi ha de permetre una nova mirada cap a la natura, cap a la nostra pròpia condició d’espècie, si és que existeixen les espècies, i cap a la cura de la comunitat d’éssers que som i de l’espai en el que vivim.
(Re)Naturar-se 