(Re)Naturar-se

El món és soroll, és crisi de silenci. El silenci esdevé valor, un valor immaterial. Quan aconseguim disminuir-lo ens permet escoltar, escoltar-se, retrobar i acaronar l’ésser interior amb profunditat. Quan no hi ha cap sò existeix la oportunitat de paraula.

El silenci convida a una pausa, interromp l’acció, és una aturada i regala la sensació del temps. Permet una nova observació, ens adonem de l’entorn, de la natura, del món, de la vida. Permet la contemplació, l’admiració, permet badar.

A través del silenci ens humanitzem pel sol fet d’escollir-lo. Té caràcter reflexiu i ens hi aboca. És l’experiència del buit, el lloc de l’oblit malgrat el món i amb el món. El lloc on el cor humà i el cor de la natura poden bategar junts.

No és còmode, és propi i aliè alhora, pot ser una experiència inquietant, amenaçadora, extranya. Et proposa preguntes.

Els sentits hi són, existeix absència que et fa percebre i permet la profunditat per arribar a una experiència plena en la complexitat de la vida. El silenci permet sentir la remor, escoltar la natura i tornar a casa a la llar que ens sostè, a la natura.

És estructuralment universal ja que és condició humana i experiència necessària per qualsevol altra experiència o valor, i és condició humana i experiència universal pel fet que és una voluntat i no una obligació. Una experiència fora de les normes en què ordenem el món. Una oportunitat, un regal, presència, vida.